D’una forma grata i, com no dir-ho, inesperada per la majoria de nosaltres, el Tribunal Internacional de Justícia ha sentenciat que: un parlament, escollit democràticament pel Poble i en representació del Poble, és totalment sobirà per decidir sobre el seu futur. Ras i curt.
Evidentment, ja n’hi ha que s’han afanyat a dir que aquesta sentencia no és exportable a Catalunya. Coi, i és clar que no, cada país te la seva realitat. Però la sentència crea jurisprudència (no hi entenc un borrall en dret, però imagino que alguna cosa d’això hi deu haver). A partir d’ara, cap Tribunal Internacional de Justícia s’atrevirà a deslegitimar un parlament sobirà -com ho ha pretès fer España amb el Kosovar- un parlament com el nostre, escollit democràticament per una societat que ha demostrat a tot món que vol i té el Dret a Decidir.
Aprofitant aquest dia històric, tots els partits catalans i no catalans, s’han posicionat obertament, i s’han felicitat de la sentència (bé, excepte els negacionistes de sempre), però compte, com diu la campanya mediàtica de BCN, “no tot s’hi val”, vull dir, no es pot ser tant hipòcrita. CIU i ERC fa 12 anys, 12, que junts tenen majoria al Parlament per proclamar la Independència, i no ho han fet, al·legant mil i una excusa de mol mal pagador, per no dir covardia, egoisme, vassallatge, corrupció i viure de la moma, i pitjor encara, titllant a la societat catalana d’immadura, poc preparada i fent proclames a la por, en comptes d’acceptar la seva incompetència per conduir aquest país cap un futur lliure i pròsper. Ara, no cal patir, el futur els passarà factura, i la història s’encarregarà de posar a tothom al seu lloc.
Fins a dia d’avui, només REAGRUPAMENT ha afirmat que posarà en el seu programa electoral, la Proclamació de la Independència al Parlament si te la majoria suficient de 68 escons, sols o acompanyats. També el Cercle Català de Negocis ha afirmat que donarà suport al partit que ho expliciti en el seu programa. I quest és el full de ruta de Reagrupament per assolir la independència tant aviat com s’arribi als 68 diputats. Un full de ruta que ara a més, és dins la legalitat Internacional.
Totes les demés fórmules enrevessades, esperpèntiques i inintel·ligibles pels mortals, proposades per la classe política escollida al Parlament, només ha portat confusió, desengany, perplexitat i indignació als ciutadans d’aquest país, que, farts, han cridat fort i clar davant de la pancarta oficial (no pas al darrere, com ens feien anar fins ara), que ja en tenen ben bé prou, i que volen la Independència ja.
En democràcia, la majoria guanya. 68 diputats és majoria. A les eleccions del 2006, CIU i ERC es van repartir 1.352.111 vots (69 escons). El 10J no hi havia de 1 a 1,5 milions de catalans cridant independència???, doncs som-hi, que si hi afegim tots els que no hi vam poder ser, de ben segur que podem arribar als 2 milions. A quès esperem?
Deixarem els catalans escapar el regal que ens ha fet el TIJ? Si no ho fem ara, quan tindrem una oportunitat igual? Si no ho fem, tindrem legitimitat per cridar Independència en una altra mani? NO senyors. Ha de ser ara. Dóna suport Reagrupament i associat. Sols no podrem amb tot.
Visca la Terra, Visca Catalunya.
Pere Mas
Reagrupament Calella
Associació: www.reagrupament.cat
Col·labora: http://www.reagrupament.cat/general/campanyes/col_labora_amb_les_campanyes_de_reagrupament
Pere Mas
Catalunya, 29è estat de l'UE 