Després de la tempesta …

Una experiència molt enriquidora…

… i millor encara, una presa en consciència de la gran capacitat de treball que pot demostrar un col·lectiu envers uns mateixos objectius. Sens dubte, aquesta és la millor recepta per aixecar un país, i aquesta ha estat la recepta recomanada pel Dr. Carretero i validada per tots els associats de Reagrupament.

Reagrupament no ha fet història, encara, però el col·lectiu de reagrupats ha estat capaç de nadar contracorrent, aguantar les envestides d’arreu (mitjans de comunicació, periodistes i els maldestrament anomenats opinadors o tertulians que només s’escolten a ells mateixos), i ha esta capaç de surar malgrat els míssils llençats a la línia de flotació, primer al gener i després al juliol. Malgrat tot plegat però, res ens alegraria més que ser capaços tots plegats de superar aquestes petiteses per encarar el més important ara per ara: construir l’estat català, com a única via justa i necessària per aixecar el país de l’estat catatònic en què es troba, immers en la més greu de les crisis econòmica i de respecte  que hom recorda.  Amb la independència segur que no serà tot flors i violes, però com a mínim serem els únics responsables dels nostres èxits o fracassos, i mai més, repeteixo, mai més, caldrà trucar al telèfon de Madrid per pidolar la resolució d’un recurs o definir una estratègia de treball.

Personalment, vull donar les gràcies més sentides al Lluís, als Joan’s, Miquel, Teresa, Pere, Quim, companys de Sant Pol, Mataró, Arenys, … que tant heu treballat per assolir aquesta fita, i recordo un descans enmig de la feina, on, tot i fent juguesques, tots teníem molt clar que la única via per convèncer a la gent era ser gent normal, sacrificar-nos i fer entendre a tothom que érem com ells,  però que volíem molt més: volíem respecte per Catalunya i pels catalans, volíem una Catalunya lliure per demostrar a tothom el què som i del que som capaços de fer.

Ara podrem reposar unes setmanes, però no massa. Ens queda la feina més dura: convèncer a 68 diputats. I aquesta serà la feina que requerirà de la complicitat de la població, sobretot dels militants independentistes de partits suposadament independentistes per tal que facin pressió als seus dirigents. Cal trencar la disciplina de vot,  i obligar que cada diputat es pronuncií (encara que sigui amb vot secret). Cal repescar l’esperit del 10J i de les consultes per fer força, molta força, sobre els militants de CIU i ERC per tal que reclamin la necessitat d’imposar una nova legalitat, en el marc de la Constitució catalana,  emparada en la legitimitat d’un Parlament Subirà, escollit pel poble, i reconegut per la Carta de Nacions Unides. 

Treballem  doncs l’assoliment d’aquesta fita, pas previ a la proclamació de l’Estat Català, 28è estat de l’UE.

Pere Mas

Visca Catalunya Lliure.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s