No n’hi ha, ni mai n’hi ha hagut. L’única proposta que tenien era les eleccions, per intentar tornar a ocupar la cadira, i mentre no arribés el dia, tenir la gent distreta amb les eleccions del Barça, el mundial, les vacances d’estiu i la crisi econòmica.
Però el TC els ha jugat una mala passada, se’ls ha avançat, i la societat civil els ha donat una lliçó amb el 10J 
que mai oblidaran. Així doncs, els ha agafat amb els pijats al ventre i sense saber per on naveguen. Tampoc han estat capaços -ni tampoc podem esperar que ho siguin- de fer un front comú davant Madrid o davant la societat catalana. Què es pot esperar dels que mai han estat capaços de defensar la seva gent dels atacs constants a la llengua, la cultura i la nostra economia?
Finalment, convocaran eleccions al setembre, octubre o novembre, tant és, i intentaran distreure a la gent amb els pressupostos, la pre-campanya i la campanya electoral, sense importar-los un borrall la seva dignitat, car fa temps que l’han perduda, i només els queda aguantar estoicament fins que els fotin fora, saquejant tot els que els sigui possible fins que els sigui possible.
Però compte, hi haurà 1.000.000 de vots per la independència? Si ens mirem el resultat de la mani , les proclames d’Independència i l’eufòria global absoluta, i tal com han menystingut i menyspreat els fets del 10J aquests darrers dies, així caldria esperar-ho. Però no, no crec que sigui així. La bona gent, conduïda 
pels mitjans de comunicació, els partits còmodament instal·lats i els poders fàctics, es trobaran amb la disjuntiva de votar un partit que proclami la independència o tornar a donar la confiança als de sempre, en pro de 1000 promeses que mai seran complides, la demagògia del vot útil i les proclames a la por. Total: si ens quedem amb els braços creuats, d’aquí a 25 anys podrem dir que el 10J va ser molt bonic, que hi vam ser, però a la pregunten “de què va servir?”, ens quedarem amb cara de cornuts i d’haver pagat el veure, i no sabrem com justificar el no haver fet res.
Només Reagrupament te definit el projecte d’una Catalunya Independent i de com arribar-hi. Catalunya no es pot permetre el luxe d’esperar 4 anys més, sota l’amenaça de ser enfonsada en la mediocritat. Associat a Reagrupament i dóna’ns un cop de mà fins les eleccions. Us necessitem a tots/tes:
http://www.reagrupament.cat/ca/general/associa_t_a_reagrupament_cat
Salut i Visca la Terra
Pere Mas
Pere Mas
Catalunya, 29è estat de l'UE 
Totalment d’acord. Ara cal explicar a tothom que nomes depen de nosaltres poder ser lliures
Sols necessitem anar units fins esdevenir independents, i jo pacto fins i tot amb el diable per assolir-la.
Desprès, totes les coses, sols ens podem anar a millor, perquè:
No tindrem espoliació, ni dèficit fiscal.
I si tenim i tindrem, el que nomes existeix aquí, el seny català i les ganes de treballar.
I com molt ve dius “nomes depèn de nosaltres poder ser lliures”.
Ets lo meu ídol… amb una voluntat a prova de míssils, conseqüent, respectuós amb els altres, fidel al teu ideari… quan sigui gran vull ser com tu!!!
Tal com dius, pel que sembla CiU porta aquest camí, segons paraules d’en Mas: La prioritat és sortir de la crisi econòmica i “aixecar el país” i d’en Felipó: “d’aquí un parell de legislatures, preguntar al poble de Catalunya que vol ser, un país normal al món o una Comunitat Autònoma més” (Xeic!!! això son vuit anys i llavors tindrem lo cul dilatat de tant de rebre per l’ideem, les butxaques escurades i hablaremos todos en castellano).
Ma güela, que no era gaire allustrada, tenia la solució per quan no hi havia diners a casa: Si els ingressos son els mateixos, llavors cal reduir les despeses inútils: a cagar Espanya!!! INDEPENDÈNCIA ja!!!
Gràcies Pere i fins aviat.
Bon dia i bonhora de matí,
els polítics vigents ja han donat les seves respostes per tal de fer desaparéixer les conseqüències de la manifestació i, si no, convertir-les en innocents i folclòriques. Aquestes respostes a les inquietuds del país són:
-estat espanyol administratiu (expanyols de “Citizens” i PP; més la Roja Díez)
-estat espanyol autonòmic amb prou feines (exproletariscomunistes del PSOE, liderats per José)
-estat espanyol concertat econòmicament per al 2023 (excristianspracticants de CDC, liderats per *Àrtur, constructor immadur de la Sagrada Família Catalana)
-estat espanyol confederal, que no sé què vol dir, per al 2046 (excatalans d’UD, liderats per José Antonio DL, ministrable sense cartera a tall de jubilació postposada)
-estat espanyol federal, que no se sap com, per al 2066 (excomunistessoviètics d’IU, liderats per “nom d’ecocombat, en clau, generat per l’estructura secreta de conquista del poder i de construcció de la pàtria palestina”)
-estat espanyol autodeterminat, impossible per raó d’estabilitat garantida militarment, per al 2086 (excomunistesarmats d’ERC, liderats per “nom de combat, en clau, generat per l’estructura militar de conquista del benestar econòmic personal”)
I INDEPENDÈNCIA, senzillament INDEPENDÈNCIA, que no acabarà de quallar si no anem per feina i impliquem les dones del país, moltes més que n’hi ha ara per ara; el país serà més d’elles i de les seves descendències que no pas dels homes porucs que gestionen el país. Dels espanyols ni parlar-ne, que sempre se’ls veu la segona idea, la que apliquen quan manen. Dels jugadors de futbol, millor que se’n vagin a les illes de Cook, on no pagaran impostos dels 600.000 euros que els han pagats des de la demarcació espanyola per xutar insistentment una bola de cuir. I dels periodistes, doncs això, que vagin vivint fins que els puguem adquirir mitjançant una nòmina de malviure; són dels més fàcils de fer-los canviar de tocata, quatre euros i fet, que no tenen més que una ideologia, la del qui els dóna de malmenjar i pocpensar. O de les mestres d’espanyol que corrin a demanar plaça a l’Institut Cervantes, allà per Filipines.
Hem de fer-la més grossa, abans que no se’ns escapi de les mans la cosa.
Ser independents depèn, sens dubte, d’aconseguir que els altres siguin eliminats dels espais d’opinió públics i socials. Això és la guerra! Els fem callar? Cridem més fort? Diguem les coses millor? Que se’n vagin? Ara o després? És Catalunya una ONG de suport als feixistes sense terra que malmeten la naturalitat d’un poble honrat i innocent?
Que els bombin! Ai, quina gana de ser!
Salut, República de Catalunya i a reveure germà.