Un nou model de ciutat per un nou model de país

D’uns mesos ençà, moltes coses estan canviant a la societat catalana, de fet, a tota la societat. Sens dubte que aquests canvis, sovint forçats per les circumstàncies, venen i s’accentuaran pels canvis sistèmics globals, és a dir, canvis provocats per crisis de tot tipus: crisis econòmica i de model productiu, crisis de valors, crisis de credibilitat i de confiança en els sistemes democràtics, desafecció cap als polítics i l’Statu Quo enquistat a totes les capes governants, manca de llibertat dels pobles, …

Catalunya ha patit en els últims anys, envestides de tot tipus que l’han enfonsat culturalment, econòmicament, anímicament i tots els “ments” que hi vulgueu afegir, però malgrat tot, en un dels moments de més debilitat, ha ressorgit la capacitat inesgotable dels catalans per lluitar pel nostre país, amb més força que mai, i s’ha encetat un camí de no retorn, un camí cap a la Independència, més d’hora que tard.

S’està construint l’Estat Català des de la societat civil, des dels valors més purs del treball, la professionalitat, la generositat, la responsabilitat i el sentit comú. Fent servir el seny de tot ser humà i no pas el seny català que ens han volgut vendre, si no el seny raonat, que ens porta a donar passos ferms, segurs i contundents. Cal declarar la Independència al Parlament, cal aprovar la Constitució Catalana, reformar les institucions, el Dret Català, les estructures de govern i el model de gestió.

Possiblement, és el millor moment per construir el nou model de país, per l’actual cojuntura social, econòmica i política, que obligarà a tot el món globalitzat a fer una revisió a fons de tots els models: model econòmic, social, sanitari, educatiu, polític i de protecció del medi. Cal aprofitar per construir el país des de zero, eliminant vicis, males praxis, paternalismes, proteccionismes de tot tipus, i incentivar valors com la cultura de l’esforç, del sacrifici, de la intel•ligència, la imaginació, i, per descomptat, la generositat i solidaritat cap els més febles, respectant els drets i exigint el compliment de les obligacions de tot català en vers les lleis catalanes, primant la salvaguarda de la identitat catalana (llengua, cultura, tradició,…).

A nivell de país ja s’ha posat fil a l’agulla, però manca una reforma tant o més important. La reforma en el món local. Tot el que s’ha expressat als paràgrafs anteriors és aplicable a les institucions i organismes que governen les poblacions del país. Difícilment es pot crear un nou país, amb un projecte ferm i sòlid si no es reforma des de la base, des dels ajuntaments. A ningú se li escapa que els errors comesos a nivell de país s’han comès també a nivell local. Per tal que això sigui possible, cal fer una revolució als ajuntaments, que sacsegi aquesta institució de dalt a baix, que la transformi del tot, fent una revisió a fons de tots els processos i procediments establers, revisar estructures obsoletes i posant èmfasi en l’eficiència d’aquesta empresa, aprimant-la en el que calgui, traient el màxim rèdit de les empreses públiques i eliminar intermediaris de tot tipus. Cal gestionar amb criteris empresarials, de bracet amb la societat civil, invertint on realment calgui i buscant sempre un benefici objectiu i tangible per a la població, prioritzant les actuacions que facilitin el canvi de model econòmic i social en línia amb el model de país.

La independència de Catalunya només depèn dels catalans. Un nou model de ciutat és possible. Només depèn del ciutadà.

Pere Mas

Reagrupament Calella

reagrupamentcalella@gmail.com