Noruega, …, quina diferència

És evident que la historia, la geografia … d’un país, marquen molt la naturalesa de la seva gent, i és per això que no sempre es possible extrapolar certs models de gestió o de decisió, però malgrat tot, si que ens podem enriquir amb el bo i millor d’arreu.

El 10J era a Noruega, un país net i endreçat, respectuós amb la gent i el medi, emprenedor i valent en prendre les millors decisions per la seva gent. Capaç de construir centenars  de túnels i viaductes, alguns d’ells els més llargs del món, per interconnectar la gent del territori i evitar la despoblació d’illes, fiords i zones de difícil accés.  Capaç de construir carreteres amb pendents del 20% per arribar als habitants en llocs més inhòspits.  Un model de país on l’eficiència i la productivitat son aspectes claus al sector educatiu i econòmic, que han permès compaginar vida laboral i familiar, i superar les incomptables adversitats naturals com el clima, els llargs hiverns a la foscor o la complicadíssima geografia de la zona. Un model de país basat en la protecció social però també amb la corresponsabilitat fiscal per part de tothom, per garantir l’estat del benestar i impedir la picaresca i l’abús instal·lat al nostre país que -en bona mesura- fa trontollar l’estat del benestar. Un país on, a gairebé cada casa hi oneja ben visible la seva bandera,  reflex d’un molt fort sentiment nacional.

Si bé és cert que em vaig perdre el 10J, un dels moments més important en el camí cap a la Independència, també és cert que vaig poder gaudir i prendre bona nota d’incomptables aspectes  de gran vàlua d’aquestes latituds, i que de ben segur podrien esdevenir part d’un nou model de país per Catalunya.

Us puc assegurar que, a banda d’un idioma amb arrels ben diferenciades i aspectes merament físics, no ens diferenciem pas tant d’aquesta gent. Només ens manca la valentia i el coratge en prendre decisions  no sempre fàcils i arriscades, pel bé i la protecció de la nostra gent. Aspectes que ja teníem en el passat, però que 300 anys d’ocupació han anat adormint.

Visca la Terra

Pere Mas