És moment d’arromangar-se

Mai ho hagués dit, però finalment m’hi he posat, de ple, i com més hi soc, més veig que ha estat una decisió encertada, necessària i valenta. Parlo de Política és clar. Aquesta paraula i tasca degradada fins extrems difícilment reconduibles.

Tan mateix, poc m’importa la valoració que de la política se’n faci. M’importa molt més el mal que això fa al país, a les institucions i a la gent. Tampoc em serveix abocar tota la indignació sobre qui ens governa perquè entenc que, en la mesura de les seves possibilitats / capacitats / voluntats, han fet tot el que ha estat a les seves mans. Així doncs, entenc que la única forma d’ajudar Catalunya és implicar-me en fer tot el possible per aconseguir la Independència, i sortir de l’atzucac en que ens han enviat.

Aparèixer a les llistes de Reagrupament pel Parlament és un compromís que m’omple d’il·lusió, un repte personal davant el país i la possibilitat d’aportar noves idees, lluny del corporativisme de partits, a partir de la formació i experiència  en el món empresarial.

Però amb la Independència no n’hi ha prou. Cal definir i construir un modern model de país, guiat per l’eficiència, la modernitat, la innovació,  el respecte a la gent i al territori, i que es recolzi  en la cultura de l’esforç, del treball i de la feina ben feta. És això el que ens ofereix la classe política actual? Cal arromangar-se.

Vull aprofitar aquests paràgrafs com a punt de partida d’un nou espai  de difusió, en el que aniré “penjant” les reflexions personals sobre diferents aspectes del model de país que Catalunya es mereix. Pot semblar pedant, i possiblement ho és, però cal arriscar, i molt. Cal ser políticament incorrecte, trepitjar ulls de poll i ferir moltes sensibilitats. Només així aconseguirem trencar amb la dinàmica autista en la que som immersos. Això si,…, amb respecte.

Pere Mas